You are currently browsing the monthly archive for Abril, 2008.
Dos paraules: VMware Fusion.
Com molts de vosaltres ja sabeu, fa pocs díes ha estat alliberada la nova versió d’Ubuntu, la 8.04 Hardy Heron. Ubuntu és una de les moltíssimes distribucions GNU/Linux al nostre abast, potser la més coneguda (publicitada?) d’un temps ençà, basada en Debian (“la roca”, la distribució més sòlida i robusta que conec). A més a més, aquesta 8.04 és una versió LTS (Long Term Support) … en “cristià i català”: disposarem de suport fins el 2011, 3 anyets.
Si teniu inquietuds per provar aquesta distribució una molt bona manera de fer-ho és mitjançant una màquina virtual a dins el nostre Mac (aquí és on entra el VMware). Per fer aquest post jo he fet servir a HOLDEN -el meu MacBook-.
Recepta:
Ubuntu 8.04 a la salsa de poma (Apple)
1. Preparem l’ingredient principal (l’Ubuntu). En el meu cas, com que no he volgut ni gravar en CD/DVD, m’he descarregat una imatge (format *.iso) de la web oficial. Són gairebé 700 Mb.
2. Obro el VMware i li dic que em faci una nova màquina virtual (especifico que serà un Linux -fins i tot puc anar al detall de dir-li que serà una Ubuntu-, li dic la quantitat d’espai en disc que tindrà -per defecte a mi em calcula 8 Gb-, i finalment sel.lecciono l’opció de crear la màquina virtual des d’un fitxer d’imatge i no des de CD/DVD. I ja està.
La veritat és que jo també tenia ganes d’escriure un post d’opinió.
Ubuntu … free software (el nucli del sistema principalment) tot i que per sobre podem instal.lar aplicacions propietàries i/o de pagament.
Mac OS … Sistema Operatiu propietari, tancat i de pagament … tot i que per sobre podem instal.lar aplicacions gratuítes -freeware, shareware, cutreware, …-
I és que tot són paradoxes; mentre que GNU/Linux -potser més la part “Linux” (Torvalds) que no pas la GNU (Stallman)- busca un Sistema Operatiu que es dediqui a fer funcionar una màquina de la manera més eficient i “invisible” possible per l’usuari final, Mac Os pretén ésser precisament el màxim de visible per l’usuari: que gaudeixi de la Mac Xperience, de la fluidesa de l’entorn gràfic, …
(Sí, perdó: i Microsoft Windows busca … busca … quedar-se amb tot)
Crec que l’elecció d’un Sistema Operatiu hauria d’ésser quelcom més “transparent” cara al comprador; és a dir: perqué no una màquina capaç d’executar Linux, Windows o Mac OS -tots haurem llegit el cas Psystar/Open Computer dels darrers díes- que tingui tots tres Sistemes Operatius instal.lats i que, després d’un període de prova (30 díes) et bloquejés la màquina fins que comprèssis un dels tres? Permeteu-me que ho aclareixi una mica abans de llençar-vos tots a sobre meu.
Tinc molt clar que Apple ofereix un hardware “fet a mida” pel seu “software” (Sistema Operatiu inclós, of course!); de fet, tinc clar que ofereix el millor hardware pel seu software. La pregunta anterior és només llençar la idea de que si la gent -ara no penseu en vosaltres, o en informàtics / enginyers / … – conegués diferents opcions, tindria més llibertat a l’hora d’escollir un Sistema Operatiu o un altre (cas de decantar-se per un Sistema Operatiu Mac OS jo sóc el primer que té clar que la millor opció seria també acompanyar-lo de hardware Apple)
Amb això vull dir que Microsoft amb el Windows segueix la seva estratègia particular (jo competeixo amb una legalitat dubtosa, vaig “suposadament” imposant el meu monopoli, i alhora pagant les multes de la Unió Europea -per exemple- que em permeten continuar amb la meva activitat sempre que vagi pagant. No em cal gaire publicitat de cara a usuaris doméstics, donat que tots els ordinadors porten el meu sistema instal.lat, i la gent compra i s’instal.la el que li diu el seu veí).
Ubuntu de cara a l’usuari final té reptes: donar-se a conèixer fora d’àmbits específics, atreure més desenvolupadors, sobretot -com sempre ha passat a GNU/Linux- de controladors, llibreries, … per fer funcionar determinat hardware (donat que els seus fabricants no volen invertir en desenvolupaments “gratuïts”), la llegenda urbana de que és un Sistema Operatiu molt més difícil que Windows (¿¿¿???), el tema dels jocs, …
I Mac OS té pràcticament les mateixes ‘cicatrius’ que Ubuntu -per alguna cosa són cosins germans i tenen sang Unix corrent pels seus cables- i alguna més: que si és més cool, més guai, més de disseny, més … cosa que el converteix sense voler en un ghetto (si vols tenir un Mac no pots venir amb mitjons blancs -i coses així.)
Com està evolucionant tot això en els darrers 5 anys? De veritat caminem cap a un Sistema Operatiu web tipus eyeOS?
Acabo. Un Sistema Operatiu no és millor que un altre de per se; intervenen molts factors que condicionen com entenem el profit que ens dóna: a mi qualsevol Sistema Operatiu que cobreixi les meves necessitats ja m’està bé. Jo he anat canvïant de Sistemes Operatius durant la meva vida (perqué també han canvïat les meves necessitats) … i aqui s’acaba tot (crec). És una questió de respecte. Respecte per l’altre.
Per l’altre usuari.
I per l’altre Sistema Operatiu.
Pels usuaris d’Apple, comprar un ordinador, no és tant fàcil com anar a la tenda i escollir el que més ens agrada o el que més ens convé, no, requereix tot un ritual d’investigació i cerca avançada.
El primer Mac que vaig comprar va ser un iMac G3, el model Summer 2001, a 600 MHz; en aquells temps just acabava la carrera de Disseny Gràfic i treballava a l’estudi del profe de Projectes, així que a la que vaig poder vaig encarregar el meu primer Mac.
Poc sabia jo que tres mesos després apareixeria en escena l’iMac G4, amb pantalla plana; he sigut molt feliç amb el rendiment que li vaig treure, i encara li trec, a aquella màquina, però aquella jugada em va fer replantejar-me la meva manera de comprar Macs.
Ara sóc usuari assidu de pàgines de notícies, rumors i tendències del mercat per intentar preveure els moviments de l’empresa de la poma, cosa altament difícil per una altra part. Una d’aquestes pàgines és Mac Rumors i la seva imprescindible guia de compres, on podem veure si és bon moment de comprar un model de Mac o iPod, quan van sortir les últimes actualitzacions, la mitjana de temps entre actualitzacions i notícies relacionades amb cada model en concret.
Una altra marca en el calendari són la Macworld Expo que se celebra cada gener i la WWDC que aquest any se celebra del 9 al 13 de juny; conferències on Steve Jobs fa les seves famoses Keynotes i on es presenten les secretíssimes novetats que fan trontollar borses i córrer rius depíxels als weblogs de notícies.
Tot això ve a que just m’acabo de vendre el MacBook que em vaig comprar el juliol de l’any passat i ara estic dubtant entre un MacBook Pro o esperar a veure que fan amb els iMacs, l’actualització dels quals està al caure. De moment va guanyant el MacBook Pro perquè estic molt acostumat a tenir portàtil, però la possibilitat de tancar el cercle tornant a comprar-me un iMac també és temptadora.
Aprofito per presentar-me i desitjo que aquest sigui el primer d’un grapat d’articles.
Aviam, donem un cop d’ull a la imatge:
22 d’abril … 22 d’abril …
Ostres! Però si és demà!
La primera edició d’aquests DVDs va vendre 100 còpies -tot i el preu (són cares perqué son MOLT bones)- en 2 minuts aproximàdament. I ara tenen unes 3000 persones en llista d’espera … impressionant !!!
Us deixo una petita preview ‘Youtubera’:
Els requeriments mínims per Mac és disposar d’unitat de DVD i altaveus (a priori els MacBook Air es queden fora … je, je, …); respecte al software cal disposar de Photoshop 7, CS, CS2 ó CS3 tot i que fan l’advertiment de que alguns vídeos necessiten CS2 ó CS3 de manera impepinable.
Llegit a Criterion
Web Photoshop Top Secret
Hola,
tot i que és un tema que fa algun temps que circula per la xarxa, no em podia resistir a compartir-ho de nou. La pàgina web Macenstein fa un parell d’anys que cada mes nomena a una noia Mac Chick of the Month (La Mac Xurri del mes) i val la pena perdre uns minuts per engrandir la nostra AppleCultura. Aquí les podeu veure totes.
Per demostrar que l’iPod no només es un reproductor, a la revista Sports Illustrated li donen un altre ús.
Salut!
Llegit a Macenstein
Hola,
és amb aquesta entrada que ens estrenem en una nova secció d’opinió personal on espero que la gent hi participi i hi doni la seva opinió. Molt possiblement molts em tatxin de fanboy, però crec que una mica de picantor, pot anar molt bé en una blogosfera, desde el meu punt de vista saturada per les noticies i els anàlisi.
Corria l’any 2005 i en aquells moment els Macs encara funcionaven amb processadors PowerPC (quins temps!) i potser en un intent de justificar-nos sobre els nostres productes ens defensavem dient “nosaltres no ens preocupem pels Ghz, tenim processadors amb arquitectura RISC” “els nostres Macs son millors perquè engloben un hard bo y un grandissim SO” . I molts estavem d’acord, no teniem els millors processadors (o els més veloços) però no ens preocupava tant. Per sort o desgràcia com ho volguem veure, el pas a Intel es va fer cert i encara recordo les gracietes que vaig haver d’aguantar dels companys per aquest canvi i les pors que vaig tenir de que els Macs ( o més be els seus usuaris) es convertissin en simples pcs. I és aquí on vull arribar, no creieu que actualment, no se si per l’arribada massiva de nous usuaris o per alguna altre raó es parla més del hard d’Apple? És tant important el canvi d’un processador perquè no em canviï o em compri una nova màquina? És tant vital si el processador es un Penryn o un Santa Rosa? per al final acabar fent la feina que fa la majoria (navegar, correus, ofimatica) ? Crec que per una banda el canvi a Intel ens ha dut a unes màquines molt més “actualitzades” i assequibles, però que per altra banda desgraciadament ens ha portat a un punt on es mira més el hard, que no el producte en global. I això, sincerament em sona massa a Wintel, on per falta d’un sistema operatiu diferent i eficient s’han de fixar en el hardware.
Salut!
