Hola,

és amb aquesta entrada que ens estrenem en una nova secció d’opinió personal on espero que la gent hi participi i hi doni  la seva opinió. Molt possiblement molts em tatxin de fanboy, però crec que una mica de picantor, pot anar molt bé en una blogosfera, desde el meu punt de vista saturada per les noticies i els anàlisi.

Corria l’any 2005 i en aquells moment els Macs encara funcionaven amb processadors PowerPC (quins temps!) i potser en un intent de justificar-nos sobre els nostres productes ens defensavem dient “nosaltres no ens preocupem pels Ghz, tenim processadors amb arquitectura RISC” “els nostres Macs son millors perquè engloben un hard bo y un grandissim SO” . I molts estavem d’acord, no teniem els millors processadors (o els més veloços) però no ens preocupava tant. Per sort o desgràcia com ho volguem veure, el pas a Intel es va fer cert i encara recordo les gracietes que vaig haver d’aguantar dels companys per aquest canvi i les pors que vaig tenir de que els Macs ( o més be els seus usuaris) es convertissin en simples pcs. I és aquí on vull arribar, no creieu que actualment, no se si per l’arribada massiva de nous usuaris o per alguna altre raó es parla més del hard d’Apple? És tant important el canvi d’un processador perquè no em canviï o em compri una nova màquina? És tant vital si el processador es un Penryn o un Santa Rosa? per al final acabar fent la feina que fa la majoria (navegar, correus, ofimatica) ? Crec que per una banda el canvi a Intel ens ha dut a unes màquines molt més “actualitzades” i assequibles, però que per altra banda desgraciadament ens ha portat a un punt on es mira més el hard, que no el producte en global. I això, sincerament em sona massa a Wintel, on per falta d’un sistema operatiu diferent i eficient s’han de fixar en el hardware.

 

Salut!