La veritat és que jo també tenia ganes d’escriure un post d’opinió.

Ubuntu … free software (el nucli del sistema principalment) tot i que per sobre podem instal.lar aplicacions propietàries i/o de pagament.

Mac OS … Sistema Operatiu propietari, tancat i de pagament … tot i que per sobre podem instal.lar aplicacions gratuítes -freeware, shareware, cutreware, …-

I és que tot són paradoxes; mentre que GNU/Linux -potser més la part “Linux” (Torvalds) que no pas la GNU (Stallman)- busca un Sistema Operatiu que es dediqui a fer funcionar una màquina de la manera més eficient i “invisible” possible per l’usuari final, Mac Os pretén ésser precisament el màxim de visible per l’usuari: que gaudeixi de la Mac Xperience, de la fluidesa de l’entorn gràfic, …

(Sí, perdó: i Microsoft Windows busca … busca … quedar-se amb tot)

Crec que l’elecció d’un Sistema Operatiu hauria d’ésser quelcom més “transparent” cara al comprador; és a dir: perqué no una màquina capaç d’executar Linux, Windows o Mac OS -tots haurem llegit el cas Psystar/Open Computer dels darrers díes- que tingui tots tres Sistemes Operatius instal.lats i que, després d’un període de prova (30 díes) et bloquejés la màquina fins que comprèssis un dels tres? Permeteu-me que ho aclareixi una mica abans de llençar-vos tots a sobre meu.

Tinc molt clar que Apple ofereix un hardware “fet a mida” pel seu “software” (Sistema Operatiu inclós, of course!); de fet, tinc clar que ofereix el millor hardware pel seu software. La pregunta anterior és només llençar la idea de que si la gent -ara no penseu en vosaltres, o en informàtics / enginyers / … - conegués diferents opcions, tindria més llibertat a l’hora d’escollir un Sistema Operatiu o un altre (cas de decantar-se per un Sistema Operatiu Mac OS jo sóc el primer que té clar que la millor opció seria també acompanyar-lo de hardware Apple)

Amb això vull dir que Microsoft amb el Windows segueix la seva estratègia particular (jo competeixo amb una legalitat dubtosa, vaig “suposadament” imposant el meu monopoli, i alhora pagant les multes de la Unió Europea -per exemple- que em permeten continuar amb la meva activitat sempre que vagi pagant. No em cal gaire publicitat de cara a usuaris doméstics, donat que tots els ordinadors porten el meu sistema instal.lat, i la gent compra i s’instal.la el que li diu el seu veí).

Ubuntu de cara a l’usuari final té reptes: donar-se a conèixer fora d’àmbits específics, atreure més desenvolupadors, sobretot -com sempre ha passat a GNU/Linux- de controladors, llibreries, … per fer funcionar determinat hardware (donat que els seus fabricants no volen invertir en desenvolupaments “gratuïts”), la llegenda urbana de que és un Sistema Operatiu molt més difícil que Windows (¿¿¿???), el tema dels jocs, …

I Mac OS té pràcticament les mateixes ‘cicatrius’ que Ubuntu -per alguna cosa són cosins germans i tenen sang Unix corrent pels seus cables- i alguna més: que si és més cool, més guai, més de disseny, més … cosa que el converteix sense voler en un ghetto (si vols tenir un Mac no pots venir amb mitjons blancs -i coses així.)

Com està evolucionant tot això en els darrers 5 anys? De veritat caminem cap a un Sistema Operatiu web tipus eyeOS?

Acabo. Un Sistema Operatiu no és millor que un altre de per se; intervenen molts factors que condicionen com entenem el profit que ens dóna: a mi qualsevol Sistema Operatiu que cobreixi les meves necessitats ja m’està bé. Jo he anat canvïant de Sistemes Operatius durant la meva vida (perqué també han canvïat les meves necessitats) … i aqui s’acaba tot (crec). És una questió de respecte. Respecte per l’altre.

Per l’altre usuari.

I per l’altre Sistema Operatiu.