Dos paraules: VMware Fusion.

Com molts de vosaltres ja sabeu, fa pocs díes ha estat alliberada la nova versió d’Ubuntu, la 8.04 Hardy Heron. Ubuntu és una de les moltíssimes distribucions GNU/Linux al nostre abast, potser la més coneguda (publicitada?) d’un temps ençà, basada en Debian (“la roca”, la distribució més sòlida i robusta que conec). A més a més, aquesta 8.04 és una versió LTS (Long Term Support) … en “cristià i català”: disposarem de suport fins el 2011, 3 anyets.

Si teniu inquietuds per provar aquesta distribució una molt bona manera de fer-ho és mitjançant una màquina virtual a dins el nostre Mac (aquí és on entra el VMware). Per fer aquest post jo he fet servir a HOLDEN -el meu MacBook-.
Recepta:

Ubuntu al Mac

Ubuntu 8.04 a la salsa de poma (Apple)

1. Preparem l’ingredient principal (l’Ubuntu). En el meu cas, com que no he volgut ni gravar en CD/DVD, m’he descarregat una imatge (format *.iso) de la web oficial. Són gairebé 700 Mb.

2. Obro el VMware i li dic que em faci una nova màquina virtual (especifico que serà un Linux -fins i tot puc anar al detall de dir-li que serà una Ubuntu-, li dic la quantitat d’espai en disc que tindrà -per defecte a mi em calcula 8 Gb-, i finalment sel.lecciono l’opció de crear la màquina virtual des d’un fitxer d’imatge i no des de CD/DVD. I ja està.

3. Tot seguit arrenca aquesta màquina i sel.lecciono la opció 1 (”Instal.lar Ubuntu”). Escullo idioma, configuració de teclat (*), usuari i contrassenya per entrar al sistema … i “partició guiada” (automàtica) per no haver-me de trencar les banyes. I ja està. No sembla gaire complicat, oi?

(*) En aquest punt heu de valorar si voleu una configuració de teclat “Català” que tingui en comte la “L geminada” (fa molt que no vaig al cole, però em penso que es deia així, oi?) o si voleu teclat “Mac” (que entecn que tindrà en comte la tecla command -poma- i tot això …)

4. Quan s’acaba d’instal.lar hem de reiniciar l’ordinador i treure el CD (segons el missatge que ens mostra a pantalla), el que significa en el nostre cas, que no expulsarà cap CD i que reiniciarà la màquina virtual. No problem. Aconseguit. Ja tenim l’Ubuntu a dins el Mac.

Us deixo un petit slide de fotos amb les finestres de tot el procés. Sincerament, és molt fàcil (són poc més de 20 finestres i tot el procés és bastant ‘user friendly‘ … o com li volgueu dir!). Poso l’enllaç a una altra URL que té la versió anterior de WordPress, perqué em sembla que aquesta versió 2.5 i l’etiqueta embed i el Flash no es porten gaire bé -sense parxes o actualitzacions pel mig-.

FOTOS DEL PROCÉS

Novetats que he pogut veure respecte a l’anterior versió d’Ubuntu:

1. Ha millorat la detecció del nostre hardware Mac. Abans sempre que arrencava la màquina amb Ubuntu em feia -just abans de passar a la finestra de login- unes ratlles molt lletjes a la pantalla (no feia massa gràcia de veure, la veritat). En canvi ara, sense haver canvïat cap element, tot arrenca perfectament i sense cap ‘sorpreseta‘ d’aquestes. Entenc que segurament serà degut a això.

2. Ha millorat la detecció de xarxa i la configuració de connexió a Internet. A l’anterior Ubuntu, sempre que l’instal.lava -indiferentment si ho feia en un PC amb Windows o en un Mac Intel- quan arrencava el Firefox per sortir a Internet … res de res. Sempre havia d’anar a l’ about:config i desactivar IPv6 -entre d’altres coses-. Aquest cop, amb la 8.04 tot resolt sense fer res!

Ubuntu 8.04

Consell: instal.leu les VMware tools només que hagiu acabat de instal.lar la Ubuntu. No és gaire difícil, de debó. Heu de tenir la màquina virtual engegada, i anar a una de les opciones del menú de la barra superior del VMware que és “Install VMware tools“. Si això no us funciona podeu descarregar-les directament de la web del VMware, és un arxiu comprimit que s’obre fent doble click. Feu l’extracció a l’Escriptori -per exemple- i us treurà una carpeta anomenada VMware tools. Ens posem com a root (superusuari) -això no entro al detall donat que Mac OS / Unix (…) ja us hauria de sonar a tots- i executem l’arxiu amb extensió *.pl (aquesta extensió vol dir que és un binari executable per la shell -Terminal- de Linux). Tot seguit començarà a fer-nos una sèrie de preguntes -temes de configuració (…)-; si no estem segurs del que responem només hem de picar al [Enter] i agafa la resposta per defecte, que a priori sempre serà correcta.

Conclusió (si es que podeu treure alguna després d’aquest totxo de post!)
No es tracta de convertir-nos en 2 díes en màquines fent shell scripts i picant línia de comandes com si fos el nostre idioma matern. Es tracta de tenir un primer (o segon) contacte amb el món GNU/Linux a través d’una de les distribucions més populars a dia d’avui. Podeu tocar, trastejar … trencar fins i tot, que no passa res. Sempre podem engegar aquesta màquina virtual i crear-ne una de nova per tornar-hi. Doneu un cop d’ull al Gimp correns sota Ubuntu (a mi, per exemple, des de fa molt temps la poténcia de l’script fu em té al-lucinat!).
Que tingueu molta sort!