You are currently browsing the monthly archive for Maig, 2008.
Al final m’he decidit per l’iMac, en concret, dels quatre que ofereix Apple, el més potent.
Per aconseguir els 1.819€ que val l’ordinador he optat per tirar dels fons del Ministerio de Industria, concretament del Plan Avanza, una línia de crèdit ICO destinada a la compra de material informàtic, ordinador i perifèrics, i a la contractació d’una línia ADSL.
L’avantatge d’aquest crèdit és que has de tornar el que et deixen, ni més ni menys, les despeses d’apertura i els interessos són zero, ni el banc o caixa et poden cobrar cap comissió. Els límits són 3.000€ i 3 anys per tornar els diners. Tenint en compte això si me l’hagués comprat amb la targeta de crèdit hauria hagut de pagar uns 100€ més, així que per una mica més he afegit l’ampliació de garantia Apple Care.
Els requisits per accedir a aquest crèdit ara ja no són tant restrictius com quan van sortir, ara fa uns anys; abans et demanaven que compressis uns ordinadors en concret, recordo per exemple que la velocitat del processador havia de ser de més de 3 GHz i en aquell moment no hi havia cap Mac que complis aquest requisit, raó per la qual van haver-hi moltes crítiques. Ara mateix només et demanen que gastis els diners en un ordinador nou, perifèrics i una línia ADSL, o que ja en tinguis una.
Per demanar-lo només cal anar a una oficina bancària qualsevol, ho fan la majoria, amb una factura pro-forma de l’equip, omplir un formulari disponible a la mateixa oficina i, en el cas de “La Caixa” m’han demanat també les tres últimes nòmines i l’última declaració de la renta, en el cas que la facis.
La gestió triga més o menys una setmana i aquest model d’iMac triga 10 dies en arribar a la tenda, ja que aquest model, el més alt de la gama, igual que passava en l’anterior generació, només està disponible sota comanda, la tenda té stock dels altres models, però aquest cal demanar-lo.
Vaig fer les gestions la setmana passada i ara estic esperant que arribin, per una banda, els diners i per l’altra, l’ordinador; totes dues coses estàn venint cap a mi… seguiré informant!
[Actualització, a 23 de maig de 2008] Ja tinc l’iMac!
[IMPORTANT] Quedi clar abans de començar el post que des de Ubunmaqueando NO volem promocionar mai actituds il-lícites, intromissions no consentides en equips o xarxes aliens al nostre, etc etc. [/IMPORTANT]
[IMPORTANT #2] Si hi ha algú que vol provar-ho que tingui clar allò de “por su cuenta y riesgo“, d’acord? [/IMPORTANT #2]
Ok. Començo.
Si tens un router del producte Imagenio de Telefònica + la contrassenya del router no l’has canvïat (tens la que porta l’aparell per defecte) i vols trencar la seguretat de la teva xarxa -perqué t’estas treient el CCNA (model OSI al poder!) i vols comprovar que amb el Mac també pots fer quelcom interesant / pel deliri, pel plaer de saber i aprendre coses noves / (…)- aqui van un parell d’idees:
Ingredients:
- Kismac (per capturar tràfic -mínim 2 paquets de dades correctes, però sempre podem tirar un pél amunt).
- Wlandecrypter (generador de contrassenyes … aviam si tenim sort).
- Weplap (per intentar el brute force).
“No existeixen els duros a cuatre peles” a més de ser una de les frases fetes en català que més m’agraden crec que és la frase que més bé podria reflexar tot el tema i rebombori que s’ha format amb el tema de l’OpenComputer i el fracàs final d’aquest producte.
Com sempre he dit, soc fan d’Apple i segurament no calia que ho tornés a repetir, però és que soc fan o seguidor d’aquesta marca perquè crec que és una de les que fa les coses bastant ben fetes. Que quedi clar, no he dit perfecte, doncs com tots sabem qualsevol empresa té errors o fa coses en les que no estem d’acord (com que un Macbook porti combo) però dins del que cap poden ser més o menys acceptades. Perquè molts diran que el tiet Jobs m’ha sapigut menjar l’olla (potser si) però per mi Apple no és només una marca sinó una manera de veure les coses (una filosofia), sense mai oblidar de que és una empresa i que per tant en el fons, volguem o no, busca el benefici propi. Però bé, al que anavem, si que es veritat que els Macs poden semblar cars (tot i que m’agradaria veure si la gent opinaria igual sino hi hagués programari pirata), però com tot a qui no li sembli bé que no el compri, perquè solen tendir a la mania de voler-ho tenir tot (per l’afan consumista de la societat capitalista) i sempre intentant regatejar d’una manera o altre. Tot té un preu i sinó ens sembla bé, com he dit no el compris.
La veritat es que OpenComputers, Hackintosh i demés coses només em semblen intents de tenir algo i no arribar a quasi res. Perquè com deia abans, tenir un Mac no és tenir un ordinador normal, és quelcom més. Jo em compro un Mac i al mateix moment que arriba a casa, puc gaudir de l’ordinador i això amb un Hackintosh no és possible. I precisament és aquest punt el que els “profans” per dir-ho d’alguna manera no entenen. A més si enllacem això amb el tema que parlava el company Daniel, no tothom son informàtics i tenen ganes de perdre el temps configurant l’equip, si no que volen arribar a casa i fer servir l’ordinador com qui fa servir la tele del menjador, cosa que per desgràcia, tants anys de malfuncionament de Windows ha fet que la gent ja es prengui com algo normal que l’ordinador es pengi.
Salut i gràcies
Qui s’ha barallat amb el reconeixement de determinades targes wifi (sobretot a portàtils) amb distros GNU/Linux … sap de què parlo. Tot i que darrerament es tracta d’una tasca bastant més asequible que fa uns anys, continua donant maldecaps alguns cops (…)
En aquest post, parlaré de com instal.lar a una Ubuntu 8.04 Hardy un wifi que porti el xip BCM43XX de Broadcom, que és un dels més comuns. Aquest controlador de Broadcom ja està inclós al kernel de Linux des del 2.6.17-rc2. Va, anem per feina:
1# Primer de tot, abans de instal.lar el ndiswrapper hem d’afegir els mòduls B43 a la nostra blacklist: editem l’arxiu que trobarem a
/etc/modprobe.d/blacklist
i fem un
$ sudo gedit /etc/modprobe.d/blacklist
escribim el password de superusuari i afegim una línia que digui
blacklist b43 (si ho volem ordenat, podem afegir aquesta línia just a sota
de l’entrada que digui quelcom semblant blacklist bcm43xx)
OK, guardem el fitxer i sortim.
2# Segon pas: instal.lem el ndiswrapper
Si ho fem directament des del menú “Aplicacions – Afegir/Treure” i cerquem el ndiswrapper ens ho instal.larà amb totes les seves dependéncies (manera còmoda al poder!)
3# Tercer pas: amb el CD de la nostra tarja wifi copïem els arxius ‘bcmwl5.inf’ i ‘bcmwl5.sys’ a la nostra carpeta de /home i obrim una consola (terminal)
Anem cap aquest directori on hem guardat els fitxers i fem:
$ cd bcm43
$ sudo ndiswrapper -i bcmwl5.inf (aquesta comanda el que fa és “ficar-m’ho” dins el ndiswrapper)
Per verificar que el driver s’ha instal.lat correctament podem llistar tots els que tinguem ficats dins el ndiswrapper fent:
$ sudo ndiswrapper -l
bcmwl5 : driver installed
device (14E4:4311) present (alternate driver: bcm43xx)
4# Quart pas (estem acabant) Hem d’editar l’arxiu rc.local
$ sudo gedit /etc/rc.local
afegim les línies:
rmmod ssb
rmmod ndiswrapper
modprobe ndiswrapper
5# Final d’etapa: reiniciem l’ordinador i configurem la xarxa (preferéncies)
Ja tenim la nova versió d’aquest paquet de llibreríes (una biblioteca) multiplataforma -Windows, Mac OS, Linux … i ara també dispositius mòbils!
Per mi la novetat més remarcable és potser el suport per XML i totes les posibilitats que obre (…)
Aqui teniu la nota de premsa de Trolltech.
Aqui l’entrada de la viquipèdia per si voleu més informació.
Aqui la web de Qtopia, on podreu trobar alguns recursos i novetats al voltant d’aquest fantàstic conjunt de llibreríes.
(Abans de somençar: si us plau, si noteu que m’escalfo una mica … tranquils, tot això acabo prenent-m’ho a conya, crec que és el més sa!)
Blocs, bitàcoles, e-quaderns, … quina explosió de pàgines d’un temps ençà! De tots el gustos, de tots els colors … totes les idees tenen cabuda a la Xarxa de xarxes. Siguem més concissos, parlem de blocs de temàtica Mac, o de temàtica GNU/Linux: els tenim més petits (acostumen a ésser pàgines personals -encara que siguin mantingudes per més d’una persona-), els tenim més grans (“professionals” -organitzats molt sovint com a blocs verticals dins una petita xarxa de blocs de la mateixa empresa-)
(La imatge és del FreeImages … predico amb l’exemple!)
