(Abans de somençar: si us plau, si noteu que m’escalfo una mica … tranquils, tot això acabo prenent-m’ho a conya, crec que és el més sa!)

Blocs, bitàcoles, e-quaderns, … quina explosió de pàgines d’un temps ençà! De tots el gustos, de tots els colors … totes les idees tenen cabuda a la Xarxa de xarxes. Siguem més concissos, parlem de blocs de temàtica Mac, o de temàtica GNU/Linux: els tenim més petits (acostumen a ésser pàgines personals -encara que siguin mantingudes per més d’una persona-), els tenim més grans (“professionals” -organitzats molt sovint com a blocs verticals dins una petita xarxa de blocs de la mateixa empresa-)

 

Imatge

(La imatge és del FreeImages … predico amb l’exemple!)

 

Els personals tenen (o això creuen els seus autors) més màniga ampla (cosa totalment discutible) a l’hora de publicar certs continguts (…) i els “professionals” (*) potser han de vigilar més amb qüestions de veracitat, rigor, copyright (de text i de imatge), etcètera.

(*) És el segon cop que poso la categoria de “professional” entre cometes, donat que crec que encara han de millorar MOLT en alguns aspectes per transmetre aquesta professionalitat.

ABANS: Ara fa una pila d’anys llegia 5 ó 6 blocs personals (quan encara no havia arribat a la península aquest terme del blogging): el Fluzo, el Quiero ser una sirena, el Incoherencia, (…) per a mi els veritables bloggers, els primers (ni més ni menys), els que publicaven sense pretendre res, sense esperar res, sense sentir-se part de cap moviment bloguístic ni històries semblants. Tot era més autèntic, més natural. I si parlem de blocs de temàtiques no personals (i torno a Mac i a Linux) havíem de “sortir” fora i llegir-los en anglès (suposo que també en d’altres idiomes però jo només en conec aquest -i menys del que voldria-.) I n’hi havíen 4 com a molt, però MOLT ben parits.

ARA: No queda gaire perqué la meva mare -quelcom més “atecnològic” que ens podríem trobar pel món- publiqui el seu propi bloc. TOT, TOTHOM té un bloc: tant és que tingui coses a dir o no. Fins aquí cap problema. Anem a Mac/Linux. Començo per Ubuntu: explosió de producte, creixement b-r-u-t-a-l d’usuaris (gràcies a la publicitat del boca a boca a Internet, per mi el marketing més poderós d’aquests darrers 5 anys) … el GNU/Linux que històricament s’havia considerat com un Sistema Operatiu difícil per l’usuari domèstic es converteix de cop i volta (amb Ubuntu) en un Sistema Operatiu “xupat” de fer servir, amb escriptoris (Gnome, KDE, XFCE, …) amb innovacions gràfiques increíbles -Compiz Fusion, Beryl, Emerald, …-. I tanta població d’Ubuntaires està famèlica per trobar notícies sobre el seu Sistema Operatiu. Anem a fer blocs “a cascoporro” (…) I què passa amb Mac? amb molts matissos està succeïnt una cosa semblant. Els “blocs petits” lluiten aferrissadament per donar “les notícies” els primers. Aquestes “notícies” no són més que traduccions de pàgines -generalment de UK / USA- que sovint perden informació o veracitat en aquest procés de la traducció ràpida. I els “blocs grans” s’esforçen per no repetir notícies d’altres blocs (la competéncia) -com si això ens importés als que els llegim- i poden destinar -perqué els equips de col.laboradors són més grans- més recursos a la creació de podcast, screencast, …

DEMÀ: no sóc optimista a curt plaç. Crec que encara ens queda temps per viure aquesta situació: notícies mal traduïdes (o a cuita-i-corrents), publicar per publicar, poquíssims posts d’opinió -la gent no es mulla-, poquíssima experiéncia personal (perqué provar-ho si el bloc anglés XXXXXXX ja ho ha fet? Copïo literalment i ja estarà.) I no crec que regular-ho tot -i regular-ho massa- sigui la solució. Tot i que a vegades fer un cop d’ull a determinades iniciàtives ens fa una mica més oberts de mires, més open-minded.

Acabo: no vull deixar-me portar pel ritme ràpid i estresant quan m’assec davant l’ordinador. No vull fer servir lectors de RSS que emmagatzemin gairebé totes les webs per llegir-les “de manera industrial”. Quan tinc temps per conectar-me a Internet vull que continui sent un plaer, vull posar-me una copa de vi amb una mica de formatge al costat del MacBook, obrir el navegador i -a poc a poc, gaudint- escriure jo mateix les URL’s que m’agrada visitar (o anar des dels Marcadors), però vull fer-ho així: a la manera més “analògica” possible dins del mitjà digital. Vull llegir blocs que diguin alguna cosa (per traduïr notícies tenim un fotimer de traductors online), vull conèixer motivacions, vull aprendre dels altres i de la seva experiéncia … potser és demanar molt … o no?