You are currently browsing macpolen's articles.
Espai Macpolen
Doncs aquí estem, per mi és la tercera Campus, la segona com a part de l’organització i component de la junta de l’associació cultural CampusMac.
Des de darrera d’aquest tros d’iMac 24″ a 3,06GHz controlo tot el que fan en Toni i en Dani 
que de moment s’estàn portant molt bé 
Com a assistents podran gaudir d’un bon grapat de tallers de fotografia, vídeo, programació i web 2.0, així com veure mooolts macs i més iPhones 3G, discs durs, tabletes gràfiques, auriculars, ratolins variats i centenars de gadgets electrònics d’aquests que tant ens agraden.
Per qui no conegui CampusMac el convido a donar una volta per la web o, si esteu prop de Barcelona, fins el dia 10 estarem donant guerra a la Residència Universitaria Àgora, darrera del Velòdrom d’Horta, línia 3 de metro, parada Mundet.
Al final m’he decidit per l’iMac, en concret, dels quatre que ofereix Apple, el més potent.
Per aconseguir els 1.819€ que val l’ordinador he optat per tirar dels fons del Ministerio de Industria, concretament del Plan Avanza, una línia de crèdit ICO destinada a la compra de material informàtic, ordinador i perifèrics, i a la contractació d’una línia ADSL.
L’avantatge d’aquest crèdit és que has de tornar el que et deixen, ni més ni menys, les despeses d’apertura i els interessos són zero, ni el banc o caixa et poden cobrar cap comissió. Els límits són 3.000€ i 3 anys per tornar els diners. Tenint en compte això si me l’hagués comprat amb la targeta de crèdit hauria hagut de pagar uns 100€ més, així que per una mica més he afegit l’ampliació de garantia Apple Care.
Els requisits per accedir a aquest crèdit ara ja no són tant restrictius com quan van sortir, ara fa uns anys; abans et demanaven que compressis uns ordinadors en concret, recordo per exemple que la velocitat del processador havia de ser de més de 3 GHz i en aquell moment no hi havia cap Mac que complis aquest requisit, raó per la qual van haver-hi moltes crítiques. Ara mateix només et demanen que gastis els diners en un ordinador nou, perifèrics i una línia ADSL, o que ja en tinguis una.
Per demanar-lo només cal anar a una oficina bancària qualsevol, ho fan la majoria, amb una factura pro-forma de l’equip, omplir un formulari disponible a la mateixa oficina i, en el cas de “La Caixa” m’han demanat també les tres últimes nòmines i l’última declaració de la renta, en el cas que la facis.
La gestió triga més o menys una setmana i aquest model d’iMac triga 10 dies en arribar a la tenda, ja que aquest model, el més alt de la gama, igual que passava en l’anterior generació, només està disponible sota comanda, la tenda té stock dels altres models, però aquest cal demanar-lo.
Vaig fer les gestions la setmana passada i ara estic esperant que arribin, per una banda, els diners i per l’altra, l’ordinador; totes dues coses estàn venint cap a mi… seguiré informant!
[Actualització, a 23 de maig de 2008] Ja tinc l’iMac!
Que els Mac són màquines especials ja ho sabem, i que al seu voltant només poden passar coses especials és un fet, com la historia d’amor que acaben de formalitzar Lou Reed i Laurie Anderson, els quals s’han casat després de 13 anys de relació:
És temptador dir que Lou Reed ha abandonat el costat salvatge de la vida al casar-se amb Laurie Anderson però això implicaria pensar que no és salvatge passar per l’altar als 66 anys després de 13 de relació. Segons The New York Post, els artistes es van donar el sí, ho vull el 12 d’abril en una boda secreta a Colorado. Per a ell era el tercer casament; per a ella, el primer. Tan vinculats com estan a Nova York –tot i que Anderson va néixer a Illinois–, era lògic que celebressin l’enllaç a la ciutat, i ho van fer amb amics com Julian Schnabel i la seva dona donostiarra, Olatz, a casa del fotògraf Timothy Greenfield-Sanders.
Potser van tenir un record especial per a Steve Jobs. Perquè, encara que no vivien gaire lluny a Nova York, Reed i Anderson es van conèixer en un concert a Munic gràcies a un Mac. “Laurie l’ensenyava i jo estava impressionat –recordava en una ocasió Reed–, però el que mirava era a ella”.
Llegit a El Periódico de Catalunya
Pels usuaris d’Apple, comprar un ordinador, no és tant fàcil com anar a la tenda i escollir el que més ens agrada o el que més ens convé, no, requereix tot un ritual d’investigació i cerca avançada.
El primer Mac que vaig comprar va ser un iMac G3, el model Summer 2001, a 600 MHz; en aquells temps just acabava la carrera de Disseny Gràfic i treballava a l’estudi del profe de Projectes, així que a la que vaig poder vaig encarregar el meu primer Mac.
Poc sabia jo que tres mesos després apareixeria en escena l’iMac G4, amb pantalla plana; he sigut molt feliç amb el rendiment que li vaig treure, i encara li trec, a aquella màquina, però aquella jugada em va fer replantejar-me la meva manera de comprar Macs.
Ara sóc usuari assidu de pàgines de notícies, rumors i tendències del mercat per intentar preveure els moviments de l’empresa de la poma, cosa altament difícil per una altra part. Una d’aquestes pàgines és Mac Rumors i la seva imprescindible guia de compres, on podem veure si és bon moment de comprar un model de Mac o iPod, quan van sortir les últimes actualitzacions, la mitjana de temps entre actualitzacions i notícies relacionades amb cada model en concret.
Una altra marca en el calendari són la Macworld Expo que se celebra cada gener i la WWDC que aquest any se celebra del 9 al 13 de juny; conferències on Steve Jobs fa les seves famoses Keynotes i on es presenten les secretíssimes novetats que fan trontollar borses i córrer rius depíxels als weblogs de notícies.
Tot això ve a que just m’acabo de vendre el MacBook que em vaig comprar el juliol de l’any passat i ara estic dubtant entre un MacBook Pro o esperar a veure que fan amb els iMacs, l’actualització dels quals està al caure. De moment va guanyant el MacBook Pro perquè estic molt acostumat a tenir portàtil, però la possibilitat de tancar el cercle tornant a comprar-me un iMac també és temptadora.
Aprofito per presentar-me i desitjo que aquest sigui el primer d’un grapat d’articles.
